Lingüística i audiovisual, definició DOGC 4915 29/06/2007

Com s’ha dit abans, la lingüística i audiovisual és saber comunicar oralment (conversar, escoltar i expressar-se) per escrit i amb els llenguatges audiovisuals, fent servir el propi cos i les tecnologies de la comunicació (anomenada competència digital), amb gestió de la diversitat de llengües, amb l’ús adequat de diferents suports i tipus de text i amb adequació a les diferents funcions. La competència comunicativa lingüística és a la base de tots els aprenentatges i, per tant, el seu desenvolupament és responsabilitat de totes les àrees i matèries del currículum, ja que en totes elles s’han d’utilitzar els llenguatges com a instruments de comunicació per fer possible l’accés i gestió de la informació, la construcció i comunicació dels coneixements, la representació, interpretació i comprensió de la realitat, i l’organització i autoregulació del pensament, les emocions i la conducta.

Cal una atenció molt focalitzada en com utilitzen aquesta competència en les diverses activitats escolars de totes i cadascuna de les àrees curriculars. Cal que en tots aquests àmbits es trobin solucions creatives que ajudin a superar tota mena d’estereotips i a prendre actituds crítiques davant dels continguts de risc que denigren les persones per motius de sexe o que l’associen a imatges tòpiques que es converteixen en vehicle de segregació o desigualtat, així com els continguts violents que representen accions d’agressió directa o indirecta a
la integritat de les dones. Només així els nois i les noies esdevindran progressivament competents en l’expressió i comprensió dels missatges, tant orals com escrits, visuals o corporals, que s’intercanvien en situacions comunicatives diverses que es generen a l’aula i podran adaptar la seva comunicació als contextos, si es vol que siguin eficaços en la comprensió del món que els farà actuar amb coherència i responsabilitat. D’una manera general els coneixements, les habilitats i les actituds propis d’aquesta competència han de permetre interactuar i dialogar amb altres persones de manera adequada i apropar-se a altres cultures; expressar observacions, explicacions, opinions, pensaments, emocions, vivències i argumentacions; gaudir escoltant, observant, llegint o expressant-se utilitzant recursos lingüístics i no lingüístics; aprofundir en la interpretació i comprensió de la realitat que ens envolta i el món. D’aquesta manera es potencia el desenvolupament de l’autoestima i confiança en si mateix per esdevenir un ciutadà o ciutadana responsables que estiguin preparats per aprendre al llarg de tota la vida.

Per tot això, aquesta competència és essencial en la construcció dels coneixements i pensament social crític, en el tractament de la informació (tècniques per memoritzar,  rganitzar, recuperar, resumir, sintetitzar, etc) i el domini dels recursos comunicatius específics de les diverses àrees que han de facilitar la comunicació del coneixement i compartir-lo (descrivint, explicant, justificant, interpretant o argumentant els fenòmens que es plantegen en els projectes d’estudi a les aules). Per fer-ho, cal tenir molt present la varietat de textos que s’usen o que es construeixen en aquestes activitats. Com a exemple pot servir aquesta llista:
– Textos que conten: reportatge, testimoniatge, anècdota…
– Textos que descriuen: informe d’observacions, acta, llistes, descripció d’un
lloc, d’una situació, d’un personatge, d’un objecte, fulletó informatiu…
– Textos que expliquen: presentació d’un objecte, article d’enciclopèdia, llibre
de text, reportatge, notícia periodística…
– Textos que organitzen informació o idees: quadre, esquema, mapa
conceptual, mural, maqueta…
– Textos que diuen com fer: recepta, instruccions de muntatge, consells o
suggeriments, protocol de laboratori o dossier de sortida de camp,
consignes, normes o regles d’un joc…
– Textos per a convèncer o fer actuar: anunci, cartell de promoció, text
d’opinió, debat…
– Textos que impliquen interaccions verbals: entrevista, conversa,
dramatització, còmic…
– Textos que serveixen d’eines de referència: diccionari, atlas, catàleg,
anuari, banc de dades, glossari…
Cal tenir en compte que aquests textos es poden presentar amb l’ús de llenguatges audiovisuals que, en l’àmbit de la divulgació de determinades disciplines, tenen uns codis que cal reconèixer, i també cal contemplar que poden aparèixer en suport paper o digital, cosa que els confereix unes formes diferents que s’han de considerar en el procés  l’aprenentatge. En el desenvolupament de les activitats escolars el paper de la llengua oral és fonamental, cal aprendre a parlar, escoltar, exposar i dialogar per aprendre. Això implica ser conscient dels principals tipus d’interacció verbal, ser progressivament competent en l’expressió i comprensió dels missatges orals que s’intercanvien amb utilització activa i efectiva de codis i habilitats verbals i no verbals i de les regles pròpies de l’intercanvi comunicatiu en diferents situacions. S’aprèn a llegir i comprendre millor els textos, i a escriure i reflexionar i revisar com s’escriu, s’aprèn a pensar, a partir d’unes bones interaccions orals. En això juguen un paper clau les preguntes, les que realitza el professorat i les que han d’aprendre a formular els nois i les noies. En la llengua parlada per aprendre, el paper central és per a qui aprèn i cal que el professorat sàpiga orientar-los perquè l’ús de les habilitats de la llengua parlada vagi generant l’hàbit de fer reflexionar sobre com es fan les coses.

En el desenvolupament d’aquesta competència juga un paper essencial saber seleccionar i aplicar determinats propòsits o objectius a les accions pròpies de la comunicació lingüística (el diàleg, la lectura, l’escriptura, etc.). Per aprendre a fer-ho, cal que en les diferents àrees curriculars es generin situacions comunicatives i projectes o tasques en la resolució dels quals calgui emprar habilitats per a representar-se mentalment, interpretar i comprendre la realitat, i organitzar i autoregular el coneixement i l’acció dotant-los de coherència. Aquesta competència comunicativa cal que s’apliqui també en la cerca, selecció i processament de la informació provinent de tot tipus de mitjans, convencionals o digitals, i de tota mena de suports; la comprensió i la composició de missatges diferents amb intencions comunicatives o creatives diverses, i en suports diversos, així com donar coherència i cohesió al discurs i a les pròpies accions i tasques, per resoldre les situacions pròpies de cada àmbit curricular. A més la competència comunicativa i audiovisual inclou, evidentment, tant el llenguatge verbal com l’ús adequat dels recursos no verbals que afavoreixen la comunicació: recursos visuals, gestuals, corporals… De manera especial cal
reflexionar sobre les representacions gràfiques específiques de cada construcció disciplinària.
Comprendre i saber comunicar són sabers pràctics que han de recolzar-se en el coneixement i reflexió sobre el funcionament del llenguatge i dels recursos comunicatius específics de cada àrea curricular, i impliquen la capacitat de prendre el llenguatge com a objecte d’observació i anàlisi. En aquesta línia pot ser de gran ajut les precisions que sobre la competència comunicativa es fan en el currículum de les àrees de llengua, apartat en què totes les àrees són competents i que en la de llengua s’ha desenvolupat d’una manera més
detallada i precisa. Els continguts que apareixen en aquests apartats del currículum, pròpiament, s’han de tenir presents, amb les seves especificitats, en tots i cadascun d’ells.
Aprendre a expressar i interpretar diferents tipus de discursos adequats a la situació comunicativa i en diferents contextos socials i culturals, implica el coneixement d’alguns aspectes de la diversitat lingüística i cultural, així com algunes de les estratègies necessàries per a interactuar d’una manera adequada en contextos plurals. Aquesta dimensió plurilingüe i intercultural de la comunicació suposa poder comunicar-se en diverses llengües amb distint nivell de domini i formalització -especialment en l’escriptura-, amb la qual cosa, s’afavoreix l’accés a noves i més variades fonts d’informació, comunicació i aprenentatge. El coneixement d’altres llengües i cultures dóna, a més, una major obertura cap a l’altre que és clau per al desenvolupament d’una societat solidària i que s’enriqueix amb les aportacions de tots els seus ciutadans i ciutadanes.
La competència comunicativa també és imprescindible per adoptar decisions i cohesionar els grups humans; acceptar i realitzar crítiques constructives; posarse en el lloc d’altri de manera empàtica; respectar opinions diferents a les pròpies amb sensibilitat i esperit crític; desenvolupar l’autoestima i la confiança en un mateix o mateixa; treballar en grup de manera cooperativa. Comunicarse i conversar són accions que suposen habilitats per a establir vincles i relacions constructives amb les altres persones i amb l’entorn, i apropar-se a noves cultures, que adquireixen consideració i respecte en la mesura en què es coneixen. Per això, la competència de comunicació lingüística està present en la capacitat efectiva de conviure i de resoldre conflictes.

En síntesi, el desenvolupament de la competència lingüística i audiovisual suposa el diferent domini de llengües, tant oralment com per escrit, en múltiples suports i amb el complement dels llenguatges audiovisuals en varietat de contextos i finalitats, com a eina per aprendre a aprendre.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s